Actualitzat 30/03/2017 21:34

Un informe adverteix de les "pèrdues irreparables" de moure les pintures de Sixena a Aragó

El director del Museu del Prado es mostra "solidari" amb la posició del MNAC, diu Serra

BARCELONA, 14 nov. (EUROPA PRESS) -

Un informe tècnic encarregat pel Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) adverteix de les "pèrdues irreparables" que podrien patir les pintures romàniques del Monestir de Sixena (Osca) si són traslladades al seu lloc d'origen, ha explicat el director, Pepe Serra, aquest dilluns en roda de premsa.

El museu es nega a lliurar les obres i encara menys de manera provisional davant de les conclusions de l'informe, queva ser entregat dijous al Jutjat d'Instrucció 1 d'Osca en resposta a la seva petició de restituir les pintures del segle XIII, en espera d'aconseguir-se una sentència definitiva sobre el litigi, ara en mans de l'Audiència Provincial d'Osca.

Serra s'ha referit al conjunt pictòric com un "malalt en coma", que va ser recuperat en un acte ètic de salvament patrimonial en la Guerra Civil, i les conclusions científiques parlen de la fragilitat extrema i del perill potencial de fragmentació del conjunt mural de patir qualsevol vibració i manipulació.

A l'informe han participat l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera del CSIC, del Laboratori de Microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Centres Científics i Tecnològics de la de Barcelona (UB), de la Politècnica de Catalunya (UPC) i del Laboratori de Conservació de la Diputació de Barcelona.

Després de l'incendi de dos dies del monestir, les pintures murals van perdre el seu suport i Josep Gudiol "va arrencar d'urgència 'strappo' la pel·lícula pictòrica superficial" de les pintures per enrotllar-les en teles, conservant-se la meitat de les originals calcinades, que van ser sotmeses a temperatures de 1.000 graus.

Les pintures van ser traspassades en els anys 40 a teles de cotó mitjançant un adhesiu a base de caseïnat càlcic, i van ser tensades en una quadrícula de fusta i encolades en plafons de fusta.

Les teles de traspàs inclouen una reintegració pictòrica en grisalla feta durant la restauració dels anys 40 i 50 per completar les escenes i les diferents decoracions i així facilitar la seva lectura i interpretació.

18% DE LES PINTURES ORIGINALS

"Ja no són pintures murals des de fa molts anys, sinó que és un conjunt pictòric", ha explicat la cap de Restauració i Conservació Preventiva del MNAC, Mireia Mestre, que ha dit que després de tot el procés de restauració només es pot veure el 18% de les pintures originals cremades.

El treball del CSIC, amb difracció d'RX i mesures d'espectroscòpia, demostra la completa alteració del color i composició dels pigments, i a través d'un estudi amb prèvia cremació de pigments s'ha reconstruït la viva paleta de coloració de les obres originals, que comptaven amb un fons de color blau atzurita, si bé ara mostren colors grisosos.

PALETA VIVA DE COLORS

L'estudi del CSIC va demostrar també que un augment de la temperatura produïa canvis en la composició i en la química dels materials de les pintures, la "pell original de les quals no està per sobre del mig mil·límetre" i es troba fragmentada.

Un altre dels riscos advertits per l'informe és el perill que microorganismes inactius que formen part d'aquesta pintura puguin créixer si canvien les condicions ambientals de les peces.

"Qualsevol canvi d'humitat, temperatura i aire podria afavorir la propagació de bacteris i una plaga podria causar el deteriorament", ha dit la química del museu, Núria Orriols, citant el treball de la UAB.

"Les obres d'art són sistemes químics actius", i un canvi de les condicions ambientals pot generar una reacció dels productes usats per a la salvaguarda, ja que la calç usada tenia magnesi.

La UPC ha determinat que la presència de caseïna de llet, procedent del formatge, condiciona el procés de carbonatació encara actiu, generant micromoviments cristal·lins en les capes de pintura, i l'informe conclou que els morters d'intervenció on es van adherir aquestes pintures són químicament reactius i molt sensibles.

El director del MNAC ha dit que el director del Museu del Prado, Miguel Zugaza, --en conversa telefònica abans de la roda-- s'ha mostrat "solidari" amb la posició del museu, per prioritzar la preservació de la peça.

EXPERTS INTERNACIONALS

Serra ha insistit que la posició de Zugaza és la seva com a director, però no en nom de tot el museu madrileny, i ha explicat que el Grup Bizot --de grans directors internacionals-- abordarà aquest litigi en la seva reunió a Mèxic aquesta setmana.

El director del MNAC ha titllat de "temeritat" una mobilització de les pintures, i ha insistit que el treball del museu ha estat el de col·locar les pintures de Sixena al món i tenir les portes obertes per a tots.

D'altra banda, el museu està contrastant les conclusions amb experts internacionals, i ha demanat a l'enginyera experta en conservació de pintura mural Simona Sajeva un estudi sobre les conseqüències de restituir les pintures del Monestir de Sixena.

També s'han aportat els resultats analítics de l'estudi fet entre 2007 i 2010 pel Smithsonian Museum Conservation Institute, així com els treballs fets pel mateix museu.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés