Publicat 30/06/2016 17:17

Ignasi Aballí reflexiona sobre el temps i els "miratges del color" a la Fundació Miró

Repintar Miró, de Ignasi Aballí
FUNDACIÓ JOAN MIRÓ

BARCELONA, 30 juny (EUROPA PRESS) -

L'artista Ignasi Aballí reflexiona sobre el pas del temps i els "miratges del color" a l'exposició 'Seqüència infinita' a la Fundació Joan Miró fins al 2 d'octubre d'aquest any, han explicat l'artista i la comissària Martina Millà a la presentació.

Després d'alçar-se com a guanyador del Premi Joan Miró 2015, Aballí ha repensat la seva carrera artística, i ha treballat en noves creacions que es poden veure en el recorregut que reuneix una selecció de 35 obres que aprofundeixen en aspectes clau de la producció d'Aballí.

Videoinstal·lacions, paraules, òxids, rellotges de sorra, pols, papers de diari, James Joyce i Ludwig Wittgenstein se citen en aquesta mostra, que l'artista català aprofundeix en les estructures del cinema i del llenguatge audiovisual com una de les seves prioritats actuals.

El 'tempus fugit' és un dels fils conductors de l'exposició, que comença amb una videoinstal·lació composta per set projeccions de rellotges de sorra, els temps dels quals van des del minut fins a les dues hores.

Tot amb la finalitat de donar compte que el temps passa: "A vegades ens fa la sensació que va molt lent; a vegades, massa ràpid. Intento fer visible el pas del temps en si mateix, donar-li contingut visual per mitjà d'aquest filet de sorra que va caient".

"Preveure el temps ens fa conscients que el temps transcorre més enllà del que fem", ha comentat l'artista.

La pols es converteix en protagonista d'algunes de les obres de l'etapa dels anys 90 de l'artista, com és el cas de 'Pols (6 quadres)' --fets a través de la pols dipositada a la superfície d'unes teles durant anys--, unes fotos a través de les finestres brutes del seu estudi i 'Pols I, II, III, IV': "El que ha fet aquesta obra és el temps que deixa el seu rastre", considerava Aballí.

També dedica un "memorial" a la història de la pintura amb un llistat de noms que arriben a l'actualitat i que comencen amb Pietro Cavallini, del segle XIII, per ser primer a signar un quadre com a artista individual.

El color és també una de les obsessions del considerat com una icona de l'art contemporani català, i això es plasma en moltes obres com la doble projecció de 'Repintar Miró', una videoinstal·lació que torna invisible una obra del pintor pintant-la de blanc, i torna a visibilitzar amb el retorn dels seus colors originals.

Una gamma de colors extreta de retalls de diaris recol·lectats per Aballí centra un altre dels espais, en què quadres que amplifiquen aquestes retallades contenen també textos de Joyce desposseïts de relat i només significats per les paraules relacionades amb el color.

TEORIA DEL COLOR DE WITTGENSTEIN

La teoria del color de Wittgenstein també es fa present en l'exposició amb diversos textos sobre llenços de colors vius en un recorregut que explora el color, el llenguatge i la imatge en la construcció de significats.

Sobre el llenguatge, destaca l'obra '1.000 paraules' que un crític d'art, un escriptor i una artista són convidats a descriure una fotografia que Aballí es va trobar al carrer des d'una mirada molt particular.

La comissària Martina Millà ha insistit que Aballí no només ha guanyat el premi, sinó que "s'ho ha guanyat" amb la conceptualització i creació d'aquesta exposició, en què es pot veure una cara diferent del creador, que s'ha implicat també des del punt de vista museològic amb la ubicació d'obres a diferents espais, normalment no destinats a l'exposició, com és la biblioteca i alguns passadissos.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés