MADRID, 31 oct. (EUROPA PRESS) -
Indignació, preocupació, decepció, nostàlgia, perplexitat i la sensació d'estar-se perdent la vida de les seves famílies són alguns dels sentiments comuns que comparteixen els emigrants espanyols amb els quals Icíar Bollaín s'ha trobat durant el rodatge del documental 'En tierra extraña', que arriba aquest cap de setmana als cines del país.
El film se centra en la vida de Gloria, una professora d'Almeria de 32 anys que des de fa dos anys és també un dels més de 700.000 espanyols que se n'han anat d'Espanya des del començament de la crisi. Ella treballa com a dependenta a Edimburg (Escòcia), on ha impulsat un col·lectiu i on un dia porta a terme un esdeveniment sota el lema 'Ni perduts Ni callats', amb el qual expressa la seva frustració i del qual la cineasta Icíar Bollaín és testimoni.
Segons ha explicat la directora durant una entrevista concedida a Europa Press, aquest projecte va néixer de la "curiositat" per veure un "fenomen" actual i comprovar les seves similituds i diferències amb l'emigració dels anys 60, així com per conèixer les cares protagonistes d'aquesta fugida.
Tal com assenyala Bollaín, a diferència d'aquells moviments migratoris, avui dia els espanyols són ciutadans europeus que "viatgen ràpid", que en general tenen "més preparació" i que és gent "jove", tot i que també hi ha persones que sobrepassen els 50. A això s'hi uneixen les "diferències emocionals": "Abans partien d'un període en construcció i ara els qui se'n van ho fan amb decepció, perquè esperaven que les coses fossin d'una altra manera".
Durant la seva estada a la ciutat escocesa, on habiten al voltant de 20.000 espanyols, Bollaín es va sentir especialment commoguda per la "sinceritat" de les persones: "Em va sorprendre la força de volença per la terra, la nostàlgia. Es pensa que la gent que fa maleta ho fa amb lleugeresa, però no és així". Segons recorda, un noi de 30 anys li va dir una vegada: "M'estic perdent la cosa més important, que són els meus. M'estic perdent la vellesa dels meus pares".
"La gent ha sortit amb ganes d'intentar veure com estan les coses en un altre lloc, altres ho van fer després de buscar treball durant mesos i desistir després que no els truquessin ni per fer entrevistes, ni per passar la primera prova. Han vist que tot era tan precari que no han pogut subsistir i han preferit anar-se'n fora d'Espanya", assenyala.
"NO ÉS UN TREBALL ANTROPOLÒGIC"
El procés per fer aquesta cinta ha estat llarg. La cineasta va haver de parlar amb molta gent durant molts mesos i finalment va escollir el punt de vista d'aquesta acció, a la qual van acudir unes cent persones. "No té la pretensió de ser un treball antropològic, perquè no volia fer veure que això abraçava tota una comunitat. És representatiu, però no és una mostra", ha dit.
Precisament, durant tots els preparatius, les trobades i les entrevistes, Bollaín recorda que va rebre una oferta per acudir a unes reunions d'una iniciativa política que començava a prendre forma. "No vaig poder-hi anar i després, després de les eleccions europees, em vaig adonar que era Podem", ha relatat.
Segons la seva opinió, aquest partit polític recull un "sentiment molt ampli" que les coses han de fer-se d'una altra manera. "Oxfam acaba d'oferir xifres de pobresa i riquesa, és inviable. Han de canviar-se moltes coses, el finançament de partits, la convivència entre les empreses i els partits, tot això és obvi que no funciona", opina la directora de cinema.
"Es pot posar molta gent a la presó però si el sistema segueix facilitant que això passi no entraran tots a Soto del Real. Caldrà canviar les circumstàncies, perquè estem parlant molt de la poma podrida del cistell però hi ha moltes circumstàncies que ajuden que es produeixi", conclou.
