Troben variacions culturals entre espècies del Pleistocè en l'alimentació
BARCELONA, 27 Febr. (EUROPA PRESS) -
Investigadors catalans i valencians han descobert que l''Homo antecessor' tenia un patró alimentari mecànicament més exigent que el d'altres espècies, amb aliments durs i abrasius, que podria explicar-se per les diferències en el processament dels aliments en un entorn molt exigent amb fluctuacions en el clima i en els recursos alimentaris, ha publicat la revista 'Scientific Reports'.
Científics de l'Universitat de Barcelona (UB), l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Iphes) i l'Universitat d'Alacant (UA) han revelat per primera vegada evidències sobre la dieta d'aquesta espècie d'homínids a partir de les traces microscòpiques que deixen els aliments en l'esmalt dental.
L''Homo antecessor' va habitar la península Ibèrica fa 800.000 anys, concretament a Atapuerca (Burgos), i fins a aquesta recerca solament s'havia estudiat la seva dieta a partir de les restes d'animals oposats en els mateixos nivells en els quals es van trobar les restes humanes --una varietat de grans mamífers i fins i tot tortugues--.
Han analitzat la microestriació bucal dels fòssils de l'Avenc de l'Elefant i de la Gran Dolina del jaciment d'Atapuerca, que han comparat amb altres poblacions del Pleistocè inferior: l''Homo ergaster' d'Àfrica --ancestre dels europeus, de fa 1,8 milions d'anys--, l''Homo heidelbergensis' --que va viure a Europa fins fa 200.000 anys-- i 'Homo neanderthalensis' de la Península Ibèrica --fins fa 40.000 anys--.
Les dents de l''Homo antecessor' tenen més densitat de microestries que la resta d'espècies analitzades, i encara que les troballes no permeten dir exactament quins aliments ingerien, sí que permeten assenyalar que tenia una alimentació basada en gran manera en aliments durs i abrasius.
Per exemple, menjaven vegetals que contenien fitolits --partícules de silici produïdes pels vegetals--, tubercles amb partícules de terra, ossos i carn crua.
Les diferències en el patró de microestriació entre les restes de la Gran Dolina i les mostres comparades podrien reflectir variacions culturals en la manera de processar els aliments: "Obtenien, processaven i consumien l'aliment de forma diferent", segons el líder de l'equip, Alejandro Pérez-Pérez, ha explicat la UB en un comunicat aquest dilluns.
CARN CRUA
L'homínid objecte de l'estudi tenia unes eines més primitives que les de l''Homo neanderthalesis', la qual cosa no facilitava el processament dels aliments, com també suggereixen les evidències que indiquen que utilitzaven les dents per mastegar ossos, i la falta d'evidències de foc a Atapuerca apunta que segurament ho menjaven tot cru.
Un consum elevat de carn podria tenir implicacions evolutives, contribuint a guanyar l'energia necessària per sostenir un cervell garnde com el de l''H. antecessor', a més de suposar una font d'aliment important en un ambient "altament exigent", en el qual els aliments preferits --fruites madures i vegetals tendres--, fluctuaven estacionalment.
Han participat en la recerca de l'equip de Pérez-Pérez els codirectors del jaciment d'Atapuerca, José M. Bermúdez de Castro (Centre Nacional de Recerca de l'Evolució Humana, Cenieh), Eudald Carbonell (Iphes) i Juan Luis Arsuaga (Universitat Complutense de Madrid, UCM).
