El compositor greco-francès rep aquest dimarts el Premi Fronteres del Coneixement en Música Contemporània de la Fundació BBVA
MADRID, 21 juny (EUROPA PRESS) -
Georges Aperghis recull aquest dimarts el Premi Fronteres del Coneixement en la categoria de Música Contemporània de la Fundació BBVA, que el jurat li ha atorgat per la seva capacitat de reinventar i renovar el teatre musical i la seva capacitat de captar nous públics. "La meva creació em protegeix, és la meva forma de vida", ha manifestat unes hores abans de rebre l'esmentat guardó.
Aperghis (Atenes, 1945) ha assenyalat durant una entrevista concedida a Europa Press que després de diversos anys de feina, ha sorgit entre el públic i ell mateix "un teatre basat en el cos humà i en la persona".
Preguntat per la seva relació amb el públic, Aperghis reconeix que en primer lloc crea l'obra per a ell mateix i en segon lloc la comparteix amb actors i músics, amb els quals crea per a un públic que tots desconeixen i que esperen que sigui "al més variat possible".
En aquest sentit, respecte al perfil del públic de les seves creacions, Aperghis ha assenyalat que les seves propostes neixen de problemes de l'experiència quotidiana, com passa a 'Luna park', el seu últim muntatge, en què aborda la vigilància de "forma lúdica" per mostrar la universalitat dels límits de la localització.
Segons ha explicat el compositor, establert a França des dels 17 anys, es va introduir en el món de la música gràcies als compositors grecs amics dels seus pares que el van empènyer a fer els primers passos en la música.
Després, sense un pla concret, tal com ha assegurat, va recalar a París, animat pels seus coneixements de francès i per l'amor del seu progenitor per la ciutat de la Torre Eiffel. Allà, la seva carrera va prendre forma gràcies a la contemplació i l'anàlisi dels grans mestres, als quals va visitar diverses vegades simplement per ensenyar-los el que havia escrit.
MÚSICA I COS
La llibertat és una de les seves senyes d'identitat i el seu gust no es limita a la música culta, sinó que manté admiració per artistes com els Beatles o els Rolling Stones, dels quals sempre ha destacat la relació amb el seu cos.
Segons ha explicat, la música popular, així com les tradicions musicals d'Àsia, Àfrica, Amèrica Llatina o el Mediterrani, en què "el cos s'integra en totes les etapes" i que fins i tot es converteix en el mateix instrument.
Això és una cosa sobre el qual ha treballat molt, i per aquesta raó posa atenció en aquells intèrprets de la música clàssica i observa les diferències que existeixen entre els qui integren el seu cos a l'instrument i uneixen els seus moviments a les notes que interpretaran.
Després de preguntar-li pel país en què va néixer i per la nació que el va adoptar en l'adolescència, Aperghis ha assenyalat que potser és a causa que ha envellit, però que té el pressentiment que en els dos casos "el canvi no ha estat a millor".
"A Grècia s'ha guanyat en unes coses i s'ha perdut en altres, la gent està una mica ofegada per les decisions europees. A França travessem un moment complex i difícil, i no sabem cap a on anem però sentim que és el final d'alguna cosa", ha dit.
