SARAGOSSA, 31 maig (EUROPA PRESS) -
La Generalitat ha presentat dos recursos contra l'ordre judicial que l'obliga a tornar els 97 béns del tresor artístic del Monestir de Sixena el 25 de juliol al cenobi aragonès, segons ha informat aquest dimarts l'advocat Jorge Español, que representa l'Ajuntament de Villanueva de Sixena.
El contingut dels dos recursos és el mateix, tot i que en el primer es recorre la fixació de la data de devolució i en el segon, el requeriment especial que el Jutjat d'Instrucció número 1 d'Osca ha fet al conseller de Cultura, Santi Vila, perquè ho compleixi, ha detallat Español en una nota de premsa.
Així, la Generalitat ha recorregut la fixació pel Jutjat de la data de devolució argumentant que queda pendent de resoldre's un incident d'execució davant del Tribunal Constitucional, "però el que és cert és que l'esmentat incident constitucional no suspèn de cap manera l'execució judicial", ha assenyalat.
Alhora, "es diu que són béns públics afectes a una activitat museística i que no poden ser embargats, però el Jutjat número 1 d'Osca ha anul·lat les vendes d'aquests objectes a favor de les institucions culturals catalanes, havent recuperat la comunitat de monges de Sixena la propietat dels mateixos".
Per tant, en aquest moment aquests béns són de propietat privada i no pública, "estant només a Catalunya en concepte de dipòsit judicial i subjectes al que l'autoritat judicial determini per restituir aquesta propietat als seus legítims propietaris, com és el seu deure".
En tercer lloc, ha continuat Español, s'al·lega que d'aquests 97 béns hi ha 44 que estan al Museu de Lleida i que formen part d'una col·lecció indivisible, que no es pot disgregar sense autorització del conseller de Cultura.
PRECEDENT INTERNACIONAL
Tot i això, "hi ha un important precedent internacional que és el cas dels hereus de l'advocat Feldmann contra el Museu Britànic", ha apuntat l'advocat, en indicar que els hereus de l'advocat txec doctor Feldmann van reclamar uns valuosos gravats que el Museu Britànic havia comprat el 1946 perquè deien que els nazis els havien espoliat al seu pare per ser jueu.
El Museu Britànic al·legava que la col·lecció del museu no pot ser disgregada sense autorització del Parlament britànic i que aquests gravats formaven part de la seva col·lecció, si bé el Tribunal Suprem anglès va dictar sentència sostenint que si els hereus del doctor Feldmann aconseguien demostrar que aquests gravats havien estat adquirits il·legalment pel Museu Britànic, llavors seria com si aquestes obres "mai haguessin format part de la col·lecció indivisible del Museu Britànic, per la qual cosa el centre hauria de tornar-los al seu legítim propietari, perquè les col·leccions es fan amb peces pròpies, no amb peces alienes".
Segons Español, "és el mateix cas que el Museu de Lleida, doncs una vegada es comprova que aquests béns no són propietat de l'esmentat museu, i que han estat adquirits il·legalment, automàticament deixen de formar part de la seva col·lecció indivisible i han de retornar-se als seus legítims propietaris com si mai haguessin format part de la mateixa, no tenint a partir de llavors la col·lecció catalana cap efecte jurídic sobre el propietari aragonès".
L'AJUNTAMENT "ESTÀ TRANQUIL·LÍSSIM"
En quart lloc, la Generalitat al·lega que hi ha una altra comunitat religiosa habitant el Monestir de Sixena, "però això és intranscendent" perquè la propietat del Monestir sigui de la comunitat de monges de Sixena.
A més, la comunitat religiosa que ho habita ara, les Germanes de Betlem, "ja han dit que estaran contentes de poder veure restituïts aquests béns al Monestir on els cuidaran com s'ha de fer".
L'advocat ha considerat que en tots els casos "es tracta de forçats recursos de bagatel·la que no tenen el més petit possibilitat de prosperar", per la qual cosa l'Ajuntament de Villanueva de Sixena "està tranquil·líssim", ha asseverat.
