El 18% de persones que no llegeix en català assegura no haver trobat el llibre en aquest idioma
BARCELONA, 28 juny (EUROPA PRESS) -
La Conselleria de Cultura de la Generalitat ha obert una línia d'ajudes de 300.000 euros anuals fins al 2020 que permetran traduir 150 obres literàries i no literàries al català cada any, ha anunciat el conseller de Cultura, Santi Vila, aquest dimecres en roda de premsa.
Aquesta línia substitueix les anteriors ajudes a la traducció de la Institució de les Lletres Catalans (ILC), dotades amb 75.000 euros, i que estaven destinades solament als llibres no literaris --com a guies de viatge o llibres d'autoajuda--.
Les noves ajudes mantenen la distinció entre literaris i no literaris perquè és en els no literaris on la Conselleria creu que hi ha més recorregut a fer; i han tingut un acolliment "excel·lent" segons la Directora General de Política Lingüística de la Generalitat, Ester Franquesa: ja han rebut 28 sol·licituds per a literaris i 27 per a no literaris.
Mentre que les obres no literàries podran ser traduïdes des de qualsevol idioma, les literàries hauran de ser originalment en idiomes que no siguin oficials a Catalunya, la qual cosa exclou el castellà: "En literatura creiem que està bé llegir en la mateixa llengua de creació", ha afirmat Franquesa.
Es tracta d'una ajuda "llargament reivindicada" pels editors, ha afirmat la presidenta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana (AELLC), Montse Ayats, recordant que el cost de traduir al català és superior a causa de l'inferior tiratge i han de reduir els marges de benefici perquè el preu de venda sigui el mateix que en castellà.
Amb les ajudes es proposen crear "un catàleg més ampli i divers", ha dit Franquesa, per revertir la situació detectada per l'enquesta d'hàbits de lectura i compra de llibres del 2016, presentada aquest dimecres: indica que un 18% de persones que no llegeix en català afirma que el motiu és que el llibre no està editat en aquest idioma o costa trobar-lo.
LECTURA EN LA MITJANA EUROPEA
L'enquesta sosté que la lectura de llibres segueix creixent: un 67,8% de catalans afirma ser lector, la qual cosa suposa una "inequívoca homologació als hàbits de lectura europeus", ha elogiat el conseller, ja que la mitjana a Europa és d'un 68%.
Entre ells, segueixen creixent lleugerament els que ho fan en català habitualment: suposa un 27,4%; mentre que en castellà ho fa un 70,2%; i un 2,4% tria altres llengües.
La lectura digital segueix a l'alça: un 5,40% llegeix només llibres en pantalla i un 23,70% els combina amb el paper, encara que el president del Gremi d'Editors de Catalunya, Patrici Tixis, ha advertit que les dades de venda indiquen solament un 5%, la qual cosa demana una "reflexió com a societat" sobre la pirateria.
Malgrat això, la proporció de gent que afirma haver-hi mercat un llibre l'últim any segueix creixent fins a suposar un 48,6%, amb una mitjana de 7,2 llibres comprats a l'any.
Per edats, els joves de 14 a 24 anys segueixen sent els més lectors i creix el percentatge fins al 93,1%, mentre que l'única franja en la qual es redueix --lleugerament-- és entre els 45 i els 54 anys (un 70,3%).
Les dones segueixen sent les que més llegeixen i a més amplien distància respecte als homes: un 73,4% de dones es declaren lectores mentre que els lectors homes baixen lleugerament fins a un 62%.
La Conselleria també ha fet balanç de la campanya 'Fas 6 anys. Tria un llibre': han participat 31.657 nens, un 39,1% dels quals podien fer-ho, i s'han venut 6.800 títols diferents.
