La senyera de 'L'esperit català' de Tàpies desembarca al museu per primera vegada
BARCELONA, 11 nov. (EUROPA PRESS) -
La Fundació Antoni Tàpies il·lustra l'"absència d'una icona de pau" després del cessament definitiu de l'activitat armada d'ETA el 2011 en una exposició, que a través de pintures, escultures, fotografies, documents i objectes mostra els efectes de l'activitat terrorista a l'art, ha explicat el director i comissari, Carles Guerra, en roda de premsa.
Acompanyat de la sotsdirectora de Cooperació Cultural del Ministeri, Begoña Cerro, i del director de l'Agència Catalana de Patrimoni, Àlex Susanna, Guerra ha presentat l'exposició '1989. Després de les converses d'Alger. Deliri i treva', emmarcada en el projecte Tractat de Pau, del programa de Sant Sebastià 2016 Capital Cultural Europea.
Després de visitar Artium a Vitòria, l'exposició arriba a Barcelona ampliada amb un diàleg amb l'obra d'Antoni Tàpies, del qual es podrà veure l'obra de gran format 'L'esperit català', una senyera de gran format que desembarca al museu per primera vegada i en què és la seva segona exposició a Catalunya, ha destacat el president de la fundació, Xavier Antich.
"Així com tots els processos acaben amb una encaixada de mans, una fotografia, l'únic record que tenim del cessament definitiu és un dispositiu de memòria USB que s'envia el 20 d'octubre del 2011 a les redaccions de Gara i Berria", ha observat el comissari, que ha destacat que no existeix un relat articulat d'aquesta qüestió.
Sense afany de justificar ni legitimar el conflicte, Guerra ha dit que l'exposició proposa precisament una "constel·lació d'imatges, documents, obres d'art que entre tots funcionen com una maqueta per dibuixar un esquema de pau".
Per a això, se serveix d'obres de Jorge Oteiza, Antoni Tàpies, Joan Miró, Néstor Basterrexea, José Gutiérrez Solana, Luis Claramunt, Jeff Koons, Allan Sekula, Ibon Aranberri, Eduardo Nave, Jon Mikel Euba, Iñaki Garmendia, Asier Mendizával, Asier Pérez González i Xavier Rivas.
EL GOS DE JEFF KOONS
Entre les obres, una escultura del gos de Jeff Koons que es troba a les portes del museu Guggenheim de Bilbao il·lustra com el can s'ha convertit en la "imatge d'un País Basc que s'orienta cap a una economia de serveis" i enfocada al turisme, ha dit Guerra durant la visita, que ha ressaltat que el Guggenheim globalitza aquest País Basc.
S'ha mostrat convençut que la gent té ganes de concloure aquest procés de pau després de patir el deliri del "monstre d'ETA", que ha començat com un moviment polític del qual el filòsof existencialista Jean Paul Sartre va escriure un llibre per fer la creació en els seus principis.
MIRADA "VALENT"
Turó ha destacat que es tracta d'un projecte "valent, al que Guerra ha afegit la necessitat d'oferir una mirada de la història sense relat a tots moments i processos, el que no significa empatitzar amb la causa, ha afegit.
Entre les obres figura una pintura de Joan Miró pintada dos dies abans del començament de la violència armada d'ETA el 5 de juny de 1968, i que es presenta com una obra premonitòria de la violència, així com dues peces de l'escultor Jorge Oteiza: la primera de 1958 en homenatge a Mallarmé, i la segona --gairebé idèntica-- del 1975 de 'Homenatge a Mallarmé i al gudari armat'.
