Calcula rebre 430.000 visitants aquest 2016, un 4,5% menys
BARCELONA, 20 des. (EUROPA PRESS) -
La Fundació Joan Miró dedicarà grans exposicions al llibre d'artista en el qual van treballar el pintor català i el poeta francès Paul Éluard i a les influències de l'art sumeri en l'obra d'artistes com Miró, Henry Moore i Alberto Giacometti el 2017.
Ho ha anunciat la directora de la Fundació Joan Miró, Rosa Maria Malet, a la presentació de la temporada del pròxim any que la institució seguirà el seu comès d'aprofundir en l'obra mironiana i consolidar el seu compromís amb la difusió de l'art contemporani.
Després de reordenar espais amb la inauguració de l'exposició permanent de Miró a l'abril amb motiu dels 40 anys de la fundació, el març obrirà les portes la monogràfica 'À toute épreuve, més que un llibre', al voltant al llibre de bibliòfil que Éluad, Miró i l'editor Gérald Cramer van elaborar entre 1948 i 1958.
"Més que un llibre, aquest vol ser una escultura", ha comentat Malet, que ha comptat que la publicació va néixer com un fullet que va prendre forma amb quatre maquetes que per ser il·lustrades es van necessitar talar 80 bojes per usar la tècnica de la serigrafia.
De fet, es tracta del primer llibre d'artista en el qual va treballar Miró, del qual es podrà veure la riquesa del procés creatiu compartit, que manifesta una volta de l'interès de l'artista català per l'objecte.
Comissariada per Christopher Green, la mostra vol posar en relleu com Miró aconsegueix fer realitat un anhel que tenia des de feia anys i que era el de crear un llibre-objecte que excedís la il·lustració de les paraules del poeta per convertir-se gairebé en una escultura.
A la tardor, serà el torn de l'exposició 'Sumer i el paradigma modern' que, comissariada per Pedro Azara, abordarà l'interès que les arts de Mesopotàmia d'entre el quart i el tercer mil·lenni a.C. van suscitar en alguns dels artistes més destacats del segle XX.
Durant els anys 20 del segle XX, van transcendir troballes arqueològiques procedents del sud de l'Iraq, sota mandat britànic des de la caiguda de l'imperi otomà fins al final de la I Guerra Mundial amb una "repercussió teòrica moderada", ha dit Malet.
Tot i això, historiadors, antropòlegs i intel·lectuals van posar en aquestes troballes un focus d'atenció, i les troballes van influir en el desenvolupament d'un llenguatge característic de l'art modern que es pot veure en l'obra de Moore, Giacometti i Miró, entre d'altres, ha dit Malet, que no ha volgut avançar més noms.
Al febrer, l'artista i comissari Antonio Ortega proposarà l'exposició 'Autogestió', que traçarà una genealogia de les pràctiques 'do it yourself' des dels artistes pioners dels anys 60 fins a l'actualitat.
A la mostra es veuran una trentena d'obres d'artistes com Gustav Metzger, Esther Ferrer, Michelangelo Pistoletto, Keith Arnatt, Yoko ONO, Franz West, Hank Peeters, Silvia Gubern i Marc Vives, entre d'altres, que han donat un gir amb el qual apropiar-se de l'"autoritat del relat".
A l'estiu, la fundació commemorarà el 30 aniversari del llegendari vídeo de Peter Fischli i David Weiss 'The Way Things Go' amb una mostra que s'exhibirà la pel·lícula original del 1987 i presentarà obres de tres artistes emergents nascuts en els 80 que homenatgen al duo suís.
A l'Espai 13 continuarà el cicle 'Un peu fora. Expedicions i diàspores', comissariat per Jordi Antas, que es proposa reflexionar sobre artistes catalans establerts en altres punts del món.
PRESSUPOST DE 8,5 MILIONS
Per al pròxim any, la fundació mantindrà un pressupost de 8,5 milions, i calcula que aquest any ha rebut 430.000 visitants, un 4,5% menys que l'any anterior, en espera d'tancar el balanç de l'any, ha explicat Malet.
La directora ha atribuït la baixada el tancament temporal de part de les instal·lacions a causa de a la reordenació de l'exposició permanent, de la qual ha fet un balanç molt positiu, tenint en compte que aquests espais han estat dissenyats per Sert per albergar l'obra de Miró.
