"No conec a cap nen que no somiï a desplegar les ales i volar", diu
BARCELONA, 6 maig (EUROPA PRESS) -
L'historietista i cineasta estatunidenc Frank Miller, que participa aquesta setmana al 34 Saló del Còmic a Barcelona, ha assegurat aquest divendres sobre l'existència i l'èxit dels superherois: "El món no és un lloc perfecte. Tant de bo hi hagués una figura moral elevada que fes el bé i ens salvés dels dolents".
En una roda de premsa al saló, en què s'ha negat a fer-se fotos sota la llum del dia, Miller ha reivindicat que els superherois només tenen sentit si estan vinculats al món real, de manera que per a ell la política és una font d'inspiració que li fascina: "Els temps defineixen qualsevol superheroi".
Preguntat sobre els temps actuals, i en concret, la carrera presidencial nord-americana, ha dit: "M'agrada molt Hillary perquè penso que és forta; i Trump és bastant divertit, tot i que té el cabell lleig i construeix edificis lletjos".
El seu gust pels còmics ve de la infantesa: "No conec a cap nen que no somiï a desplegar les ales i volar, o a cap que no s'hagi lligat una tovallola al pati i somiï a ser Superman".
Miller commemora el 30è aniversari de 'Batman: El retorn del Cavaller Fosc' i celebra el llançament de la seqüela 'Cavaller Fosc III: La raça superior'; sobre aquest personatge ha assegurat que sempre "està al corrent del que passa i és molt afortunat per conèixer gent que l'ajuda".
DE PORTER A DIBUIXANT
Sobre la seva carrera ascendent, en què també ha estat productor executiu del llargmetratge '300', ha dit: "Vaig passar de ser porter, a conductor d'autobús, i a dibuixar còmics".
Ha explicat que el seu referent en el món del còmic ha estat l'historietista Will Eisner: "El considero l'artista més gran del còmic".
"Hi ha milions d'històries allà fora i em moro per explicar-les", ha afegit l'autor, que ha enumerat '300' entre les seves obres favorites per ser una història que ningú li hagués dit.
Sobre el futur del còmic en les xarxes socials s'ha mostrat inflexible, amb un no rotund que aquest mitjà de difusió substitueixi el paper, al qual se li pronostica constantment la mort, perquè "hi ha una cosa física a l'acte de llegir que fa el paper irreemplaçable".
