Actualitzat 19/12/2016 15:19

François Ozon reflexiona sobre els límits de "la mentida" a 'Frantz'

Frantz
GOLEM

El cineasta francès narra en blanc i negre la "derrota" i el "sofriment" d'Alemanya després de la Primera Guerra Mundial

MADRID, 19 des. (EUROPA PRESS) -

El cineasta francès François Ozon ha visitat Madrid per presentar 'Frantz', una pel·lícula "política" en què indaga sobre els límits de la "mentida" i narra en blanc i negre la "derrota" i el "sofriment" d'Alemanya després de la Primera Guerra Mundial. El film s'estrena als cinemes espanyols el pròxim 30 de desembre.

Aquesta cinta es desenvolupa en una petita població alemanya després de la Gran Guerra. Allà, la jove Anna (Paula Beer, guardonada amb el Premi Marcelo Mastroniani a la Millor Actriu Jove en el Festival de Venècia) visita cada dia la tomba del seu promès, mort en combat a França. En la seva ruta diària un dia descobreix que Adrien, un jove francès interpretat per Pierre Niney, també visita el cementiri per dipositar flors al seu xicot.

Segons ha explicat el director aquest dilluns 19 de desembre durant una entrevista concedida a Europa Press, aquesta pel·lícula està basada en una obra de teatre escrita per Maurice Rostand, presentada als anys 20 i que el cineasta Ernst Lubitsch va adaptar al cinema el 1932.

Aquella primera adaptació va ser feta des del punt de vista "francès" i amb cert optimisme, ja que el director pensava que no hi hauria una segona guerra. En el cas d'Ozon, manté el to antibel·licista a través de la història tràgica de la protagonista i del poble alemany. "Eren els derrotats, fet que implicava un sofriment. Aquesta derrota va comportar un nacionalisme i va portar Hitler", ha dit.

El director d''Angel', 'A la casa' i 'Jove i bonica' ha assenyalat que tot i que l'acció d'aquesta història es desenvolupa el 1919 "avui dia té molts ecos", ja que Europa experimenta en el moment actual un "augment del nacionalisme, una por cap a l'estranger i l'emigrant, i una espècie de desig de tancar les fronteres un altre cop".

Per aquesta raó, Ozon mostra la reacció de la protagonista quan escolta la marsellesa, l'himne francès que actualment està "en boca de tothom", que col·loca en un context en el qual l'espectador pot apreciar que es tracta d'un "himne guerrer, bèl·lic, venjatiu i gens tranquil".

"Aquesta és una pel·lícula política i molt europea", ha assenyalat el director, qui subratlla, a més, la seva intenció de mostrar que "la unió entre els països d'Europa es manté a través de la cultura i del coneixement de l'idioma de l'altre", fet que serveix per "aplanar les diferències". En el cas d'aquesta pel·lícula, el nexe entre Adrien i Anna és "la poesia, la música i la pintura". "Europa va ser construïda per abolir les fronteres i és una cosa que està desapareixent", sosté.

SUSPENS

A diferència de la cinta del cineasta alemany, Ozon ha decidit mantenir el "suspens" i revelar la trama "molt a poc a poc", un "joc" amb l'espectador que es revela a meitat de metratge, fet que, en les seves paraules, és una eina "atrevida" perquè la pel·lícula pren un altre camí i fuig d'una aposta clàssica.

A més, ha assenyalat que avui dia no és convencional per a un francès "rodar en blanc i negre i en alemany", cosa que, segons ha assenyalat, va propiciar "llargues converses" amb els productors per convèncer-los d'aquesta decisió estilística, cosa necessària per al director per dotar de realisme la història.

En aquest sentit, ha assenyalat que l'estil, "en aparença clàssic", es deu al tema. "És una història senzilla, sòbria, en què no hi ha una gran exhibició d'emocions ni de sentiments, i la posada en escena és menys barroca del que acostumo a fer normalment", ha argumentat Ozon, qui confessa estar "al servei dels personatges".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés