Barcelona té "atractius i misteris com tenen molt poques ciutats"
BARCELONA, 7 set. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor Ildefonso Falcones recorre "el començament de la castellanització de Catalunya" en la novel·la 'Els Hereus de la Terra' (Grijalbo/Rosa dels Vents), una història travessada pel Compromís de Casp, que va suposar l'entrada de la dinastia Trastàmara a la Corona d'Aragó de la mà de Ferran d'Antequera després de ser nomenat successor de Martín I 'l'Humà'.
La novel·la, que va sortir a la venda el 31 d'agost, arrenca tres anys després de 'L'Església del Mar', el 1387, quan el jove orfe Hugo, protegit del personatge Arnau Estanyol, haurà d'enfrontar-se als Puig, en una història de "lluita per la supervivència", ha resumit l'editora de Grijalbo, Ana Liarás, en roda de premsa aquest dimecres.
Falcones ha remarcat que la novel·la versa sobre Barcelona i Catalunya, i que precisament relata aquest començament de la castellanització de Catalunya: "No sé si per bé o per mal, que cadascú decideixi".
"Llavors va començar a deixar-se de parlar en català perquè la cort estava més aviat composta per personatges castellans perquè Ferran d'Antequera va començar a portar la seva cort i les queixes dels catalans eren constants", ha dit.
L'escriptor ha opinat que si bé el Comte d'Urgell era el successor natural de Martín 'l'Humà', "se li va impedir regnar", i ha apuntat que la situació dels pagesos de remença es va agreujar quan va començar a governar la Casa Trastàmara.
UNA HISTÒRIA RELIGIOSA
També el cisma religiós centra la novel·la, de la mà del papa Lluna, l'anomenat 'antipapa' pel Concili de Constança: "Li van dir antipapa' jo crec que sense raons ni motius"; tot això, va influir en les polítiques sobre jueus de l'època, una població que representava un 10% dels 40.000 habitants de la ciutat.
Falcones ha considerat que l'expulsió dels jueus va ser en certa manera una solució perquè la cosa més dura per a ells van ser els dos segles anteriors d'atacs als calls i conversions obligades: "Barcelona es va anticipar bastant a aquesta expulsió", ha dit.
L'autor, que acumula més de nou milions d'exemplars venuts de les seves obres, ha esgrimit que després de passar literàriament per ciutats com Granada i Còrdova tornar a Barcelona era obvi, ha dit l'autor, que considera que la ciutat té "atractius i misteris com tenen molt poques ciutats", a més d'una història meravellosa.
Sobre el nou personatge i selecció com a protagonista, Hugo, Falcones ha dit que si hagués elegit l'hereu natural d'Arnau Estanyol, Bernat Estanyol, aquesta novel·la hagués semblat una segona part de 'L'Església del Mar', mentre que Hugo li ha permès "tocar una nova part de Barcelona", com és el barri del Raval, amb emblemes com l'Hospital de la Santa Creu i nombrosos convents.
Hugo, que treballa en les Drassanes acaba dedicant-se al món del vi, una professió que va elegir tant per satisfer la seva passió pel raïm com per necessitats dramàtiques: la mobilitat geogràfica dels comerciants de vi permeten a Hugo viatjar entre Barcelona, València i Saragossa i conèixer la seva realitat política.
Amb una tirada inicial de 400.000 exemplars, aquesta novel·la segueix 'L'Església del Mar', publicada el 2006, tot i que entre mig Falcones ha mantingut entretingut els seus lectors amb les històries 'La mà de Fátima' i 'La Reina descalça'.
Sobre l'adaptació de 'L'Església del Mar' -projecte en el qual treballen Atresmedia, TV3 i Netflix--, Falcones ha confessat sentir "curiositat i expectativa", ha assumit que els recursos televisius són totalment diferents als literaris, per la qual cosa el guió ha de quedar en mans dels guionistes mentre se cenyeixin a l'esperit de la novel·la.
