"He buscat una línia més lleugera tot i el rigor del llibre", diu
BARCELONA, 1 Des. (EUROPA PRESS) -
L'historiador, periodista i professor Enric Calpena divulga els 2.000 anys història de Barcelona en la biografia 'Barcelona. Una biografia' (Destino/Edicions 62), des dels primers habitants fins a l'actualitat, un relat amb el qual vol acostar als lectors els diferents episodis èpics que defineixen el caràcter dels barcelonins.
En més de 800 pàgines, el llibre passa pel port medieval que va il·luminar un imperi mediterrani, la capital del gòtic i la turbulenta i pròspera ciutat industrial que va donar lloc al modernisme, amb setges i descobriments, visites quixotesques i personatges de la comèdia universal, sants i dolents, escriptors i cabdills, arquitectes i navegants.
En roda de premsa, Calpena ha explicat que tenia molt clara la vocació divulgativa del llibre i que aquest fos "gustós" de llegir, ja que les obres anteriorment publicades sobre la història de la ciutat, tot i que han estat molt interessants i també gustoses, ha dit, requereixen que el lector sigui un historiador per la gran quantitat de cites i llenguatge específic que tenen.
"He buscat una línia més lleugera tot i el rigor del llibre", ha dit Calpena, que ha reivindicat una mirada irònica i amb digressions per acostar-se al present --tècniques no autoritzades en la narració acadèmica històrica--.
Tot i això, volia fer un llibre que, sobretot, compaginés el rigor, "que totes i cadascuna de les afirmacions del llibre estiguessin documentades", i que es basés en el treball fet per altres historiadors abans.
300 LLIBRES DE DOCUMENTACIÓ
"La història no deixa de ser una interpretació de textos reals amb un sentit narratiu, però a vegades poden no ser encertades aquestes històries", ha avisat Calpena sobre la veracitat dels episodis narrats, per a l'elaboració dels quals ha consultat uns 300 llibres.
Durant la selecció, ha estat inevitable saltar-se capítols de la història de la capital catalana per limitacions d'espai, per la qual cosa ha buscat els "esdeveniments clau de la ciutat i altres més lleugers que ajuden a entendre aspectes clau".
Per exemple, sobre aquests segons esdeveniments ha explicat que la presumpta arribada de Miguel de Cervantes a la ciutat --que es debat si és certa-- permet "explicar molt bé" la Barcelona del segle XVII.
Entre els fets clau, ha explicat que Barcelona que "sempre s'ha sentit capital" sense ser-ho tècnicament, fet que ha donat lloc que els seus ciutadans sempre tinguessin en ment la màxima de 'actuar com si'.
Segons ha dit, això ha creat "una societat civil molt forta, a més d'una manera de construir institucions molt particular"; per exemple, resulta molt estrany el Consell de Cent, un organisme constituït no democràticament però molt més representatiu del que era habitual en l'època en donar representació a diversos estaments de la ciutat.
Calpena ha explicat que això també ve determinat perquè és a Catalunya on va triomfar més que en cap costat el feudalisme, el que obligava a una constant política de pactes amb el Rei i amb els senyors: "Els barcelonins ens passem la vida discutint com hem de fer les coses".
Després de preguntar-li pel tractament del 1714, ha dit que a la investigació feta durant el Tricentenari li ha donat una rica documentació, de la qual s'ha beneficiat enormement; al contrari d'un episodi del qual ha quedat poca constància: la Barcelona musulmana d'Al-Mansur, que va haver de ser "impactant" amb els cants dels mujahidins.
L'editora Pilar Beltrán ha explicat que es tracta d'una obra divulgativa i de referència com la que ja tenen "altres grans ciutats internacionals", com Londres, Nova York i París de la mà d'assajos i novel·les com les d'Edward Rutherfurd, i que Barcelona no tenia.
"Barcelona s'ha sentit capital d'estat sense tenir-lo, i aquest llibre és la història en part de Catalunya", ha expressat l'editora, que ha celebrat que hi hagi molts punts de referència per entendre com ha evolucioneu la ciutat.
