Situa l'ecologia com a principal problema al qual s'enfronta el món
BARCELONA, 4 Febr. (EUROPA PRESS) -
L'escriptora nord-americana Donna Leon ha explicat aquest dijous que la llarga trajectòria de l'emblemàtic personatge, el comissari venecià Guido Brunetti, és una combinació de bona sort i mandra, i ha remarcat: "No vull jubilar-lo, no vull desfer-me d'ell".
En una roda de premsa abans de rebre a la tarda el XI Premi Pepe Carvalho, ha explicat que quan va escriure 'Mort en La Fenice' va pensar que només seria un llibre i en cap moment va pensar arribar al cas 25, el recent publicat 'Les aigües de l'eterna joventut'.
Ha explicat que Brunetti és "com aquestes mosques que es queden a l'ambre" perquè envelleix molt lentament, tot i que sí evoluciona, i és cada vegada més pessimista respecte al món que l'envolta, un aspecte que l'autora comparteix amb el seu personatge.
Leon se sent, com el seu personatge Brunetti, feliç en el terreny personal però pessimista sobre el món, i situa l'ecologia --es defineix fanàtica-- com el problema prioritari que ha d'afrontar el planeta, i considera "terrible" que en ple febrer sembli primavera.
Ha assegurat que són terribles problemes com els refugiats i la violència, però els veu resolubles tard o d'hora; en canvi, el desglaç dels pols i el de la capa de gel a Groenlàndia li fa pensar que es pot estar davant d'"un cataclisme".
En aquest sentit, augura que l'ecologia es convertirà en una de les protagonistes de la novel·la negra els anys vinents perquè considera que dóna molt material.
NOVEL·LA MEDITERRÀNIA VS. NÒRDICA
Està convençuda que hi ha una novel·la negra mediterrània per aspectes com la gastronomia, i ha contraposat aquest fet a la nòrdica, en què "beuen i beuen, però no tenen el gust per menjar".
Ha explicat un altre tret, segons la seva opinió, distintiu de la novel·la negra nòrdica, com és el seu gust per recrear-se amb el fet físic de la mort, amb descripcions de les autòpsies, desagradables i innecessàries: "La persona està morta i com que ha mort no té cap tipus d'importància".
En el vint-i-cinquè cas de la sèrie del comissari Brunetti, el policia s'enfronta en 'Les aigües de l'eterna joventut' (Seix Barral i Edicions 62) a l'estrany cas d'una jove, que 15 anys enrere va estar a punt de morir ofegada en les aigües de Venècia, però la família desconfia d'aquesta versió policial.
Venècia torna a ser l'escenari del cas del comissari, i l'escriptora s'ha referit als canvis que ha viscut la ciutat italiana en els últims 15 anys, des que tot era preciós fins a convertir-se en una ciutat que rep 30 milions de turistes anuals "i a estones és insuportable".
Preguntada per si un cas de Brunetti es podria situar a Barcelona, ha respost rotundament que no, ja que per situar una novel·la a la ciutat s'ha de conèixer el llenguatge, la geografia humana i social, i només podria escriure "estereotips" de la capital catalana.
L'escriptora rep aquest dijous a la tarda el Premi Carvalho 2016, durant els dies que se celebra la trobada anual barceloní sobre novel·la negra BCNegra, i s'ha mostrat afalagada per rebre'l i unir el seu nom al d'altres escriptors de "gran talent" que ho han rebut abans.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, lliurarà a l'Ajuntament el guardó, que reconeix a reconeguts escriptors de novel·la negra nacionals i internacionals: abans ho han rebut Francisco González Ledesma, Henning Mankell, P.D.James, Michael Connelly, Ian Rankin, Andreu Martín, Petros Màrkaris, Maj Sjöwall, Andrea Camilleri i Alicia Giménez Bartlett.
