Publicat 27/09/2016 17:10

Descobertes pintures de figures humanes de 8.000 anys d'antiguitat en Tavernes de la Valldigna (València)

Pinturas descubiertas en Tavernes de la Valldigna
AYUNTAMIENTO DE TAVERNES DE LA VALLDIGNA

VALÈNCIA, 27 set. (EUROPA PRESS) -

Els arqueòlegs que treballen als Castellets de Tavernes de la Valldigna (València) han descobert les primeres figures humanes del Neolític en aquesta zona. Es tracta de pintures rupestres esquemàtiques datades fa 8.000 anys, que s'han conservat en aquest jaciment ubicat a la muntanya de Les Creus. És l'únic jaciment amb art rupestre del Neolític que es coneix entre la desembocadura del riu Serpis i el Xúquer.

La troballa ha estat presentada en una roda de premsa a la qual han assistit l'alcalde de Tavernes de la Valldigna, Jordi Juan, el secretari autonòmic de Cultura i Esports, Albert Girona, el regidor de Turisme, Josep Llàcer, i l'arqueòloga Virginia Barciela.

El descobriment és significatiu per ser el primer en el qual es documenten pintures rupestres d'aquest tipus al municipi i en tota la vall, que concentra una gran quantitat d'elements patrimonials, com la cova del Bolomor i el monestir de Santa Maria de la Valldigna, ha asseverat Virginia Barciela.

En aquest context de riquesa patrimonial es troben les pintures rupestres que són del Neolític, datades fa 8.000 anys, quan arriben les primeres poblacions de pagesos i ramaders a la zona de l'est peninsular.

El conjunt "modest" de pintures que s'ha descobert presenta una sèrie de gravats prehistòrics esquemàtics, d'uns 10 centímetres, amb característiques que apunten que són figures humanes que es resolen amb pocs traços.

"GAIREBÉ UN MIRACLE"

"És gairebé un miracle que s'hagin conservat. Troballes com aquesta ens serveixen per reivindicar els treballs de camp. En aquesta era de la tecnologia no podem oblidar l'origen del nostre treball, que radica en aquestes prospeccions, ja que ens permeten troballes d'aquest tipus i continuar la investigació", ha recalcat Barciela.

En una de les figures s'aprecia una ratlla vertical, que seria el cos i el cap, i una altra de transversal que faria de braços, el que s'anomena antropomorf cruciforme.

En una altra de les figures es conserva pitjor la zona del tronc, però té molt bé les cames, i un tercer traç que seria el fal·lus, de manera que se sap que es tracta d'una figura masculina, molt típica en aquest art. A més de les figures principals, s'han trobat altres que encara no han pogut identificar.

"Espero que amb aquesta troballa la Valldigna passarà a ser un altre cop un símbol per conèixer aquesta història antiga, i és possible aconseguir aquest objectiu si creiem, no només els professionals, sinó també ajuntaments com aquest, que ha apostat per la investigació, la cultura i el coneixement", ha subratllat l'especialista.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés