Publicat 30/05/2015 17:39

'La cuarta pared', de Sorj Chalandon

Sorj Chalandon
JF PAGA - GRASSET

BARCELONA, 30 maig (EUROPA PRESS) -

L'escriptor francès Sorj Chalandon s'endinsa al Líban dels anys 80, en ple conflicte bèl·lic, amb la novel·la 'La cuarta pared', i confessa que va voler treballar sobre la guerra essencialment per intentar comprendre-la i entendre "com els homes ordinaris poden convertir-se en botxins, herois, porcs o traïdors".

'La cuarta pared' és una obra "de llibertat, de terra, d'honor", en què Georges, un militant d'extrema esquerra durant el París dels anys setanta, es veu immers en una aventura a Beirut quan el seu amic Sam li demana que representi a Beirut, immers en el conflicte del Líban, la tragèdia 'Antígona' de l'escriptor francès Jean Anouilh.

És una novel·la de contrastos, en què plasma la contraposició que hi ha entre la pau i la guerra, l'amor i l'odi, la tragèdia i el drama a través del prisma del teatre.

Chalandon ha estat corresponsal de guerra del diari francès 'Libération' i va cobrir els conflictes bèl·lics de l'Iran, Iraq, Somàlia i el Líban i va viure els horrors de la guerra del Líban en primera persona: "Per tot arreu, morts. Dins les cases, als carrers, als carrerons sense sortida, a les terrasses".

'La cuarta pared' en teatre és la paret que separa l'espectador de l'actor: "Volia trencar la paret confortable que protegeix el lector, en pau, de Georges, en guerra", assegura l'escriptor.

Durant unes hores, combatents dels diferents fronts (palestins, israelians, cristians, drusos) deixen la guerra per fer la pau: "La meva idea era barrejar els enemics en una peça on cadascun tingués el seu propi rol. O el rol que assumia el seu poble", explica Chalandon.

La novel·la no parla de pau: "Alguns veuen Antígona com l'àngel de la pau, altres com una traficant de la guerra. Sense la gesta d'Antígona, Tebes hauria viscut en la despreocupació. Antígona, desobeint, porta el foc a la ciutat", aclareix l'escriptor.

En aquesta novel·la, Antígona és representada per una palestina, una decisió presa després que l'autor entrés als camps de Sabra i Xatila, massacrats pels cristians, el setembre de 1982 i que sis anys abans, milicians palestins havien massacrat el poble cristià de Damur: "Si jo hagués entrat a Damur després d'aquella massacre, Antígona hagués pogut ser cristiana. Jo no he escollit entre dues barbàries. La vida simplement m'ha obligat a escollir-ne una", necessita.

"Jo he volgut treballar sobre la guerra, però no únicament sobre la guerra. He volgut, sobretot, a més de reportatges polítics, socials sobre la justícia o fets diversos, no prohibir-me la guerra com a lloc de treball", ha expressat.

Com a periodista, Chalandon ha diferenciat entre el reporter i l'editorialsita o analista: "Per a mi, l'analista o l'editorialista té dret de dir 'jo', mentre que el reporter no pensa, sinó que reporta, és els ulls i les orelles del seu lector, perquè el reportatge és una imatge, no un discurs".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés