Reivindica a la figura de Júlia, amb la qual el modernista va mantenir una relació d'amor i admiració poc compresa
BARCELONA, 9 Maig (EUROPA PRESS) -
El Cercle del Liceu obrirà des d'aquest dimarts les seves sales privades al públic per mostrar una exposició "inèdita" de la musa de Ramon Casas que, en el marc de l'Any Casas, retrata per primera vegada Júlia Peraire, qui va passar de vendre bitllets a La Rambla a ser musa modernista, ha subratllat la comissaria Isabel Coll.
El 90% de les 75 obres i objectes que componen la exposició monogràfica 'Júlia, el desig' no s'havien vist abans, ja que la majoria procedeixen de col·leccions particulars, ha destacat la directora general adjunta de la Fundació Bancària La Caixa, Elisa Durán, després de donar suport econòmicament la iniciativa.
La comissaria de l'exposició ha comptat que des del principi de l'encàrrec ha tingut clar que el recorregut havia de girar al voltant de Júlia, ja que el Cercle té la millor obra de Casas, 'La Sargantana', perquè "tot ella és passió", i, a més, beu d'influències d'El Greco i Francisco de Goya.
L'exposició parteix de la pregunta de qui era Júlia i, fruit d'una investigació, segueix la pista de l'evolució de com la va veure Casas al llarg dels anys, i exposa la desenvolupament pictòric del modernista a través dels retrats que la mostren a totes les seves facetes: dona fatal, flamenca i senyora.
Casas, considerat el dibuixant més brillant de la seva generació, va conèixer Júlia --22 anys més jove-- en comprar-li un bitllet en ple centre de Barcelona a començament de 1900, i li va demanar que posés per a ell, davant del que la jove va assentir.
Després de la mort de la dona de Casas, el pintor va estrènyer la seva relació amb la jove, amb la qual va viure una història d'"amor i admiració" incompresa pels cercles pròxims del burgès, a causa de l'origen social de la seva musa, amb qui va compartir casa a Sant Gervasi i es va casar amb ella anys més tard de conviure-hi --el 1922-- veient que ell es trobava malalt.
LA MODERNITAT VA DE COETANIS
"La modernitat no va de coetanis, sinó de grans mestres" amb influències de Manet i Tizià, a més d'El Greco i Goya, entre d'altres, ha subratllat la comissaria, que ha remarcat que la passió dels primers anys va donar pas a una visió més esteticista, protagonitzada per una dona que llueix pells i joies, i es cobreix amb barrets elegants.
Amb Júlia com a model, l'artista va aconseguir obres mestres en les quals la interpretació personal resulta vivificada per un llenguatge pictòric expressiu i vital, ha observat la comissaria, que ha contactat amb familiars de la musa, que han lamentat com s'ha tractat a la dona que es va quedar sense pare a l'any de néixer.
"POSAR A JÚLIA EN EL SEU LLOC"
"El meu desig és posar Júlia al seu lloc. Era una dona molt lliure, però perquè a la família no li importava", ha observat la comissaria, que ha dit que ella tenia molt de caràcter, no va desitjar mai casar-se i no li importava el que pensaven d'ella.
El president del Cercle del Liceu, Ignacio García Nieto, ha ressaltat que Casas va ser "un dels més grans pintors de l'època", i va estar tan vinculada al Liceu que, fins i tot, va dissenyar la sala de 'La Rotonda' del Cercle, fundat el 1847.
DESIG, FIL CONDUCTOR
El president de la Comissió de Cultura del Cercle del Liceu, José García Reyes, ha celebrat l'"esplèndid panorama d'emocions, mirades i actituds" que proposa l'exposició que té el desig com fil conductor.
L'exposició es podrà visitar fins al 20 de juliol prèvia adquisició de les entrades per a hores convingudes i visita guiada en tots els recorreguts, complementats amb activitats paral·leles com una conferència d'Antonio López i Francesc Fontbona el 26 de maig.
