La fotògrafa Cristina G. Rodero retrata beneficiaris de la Fundació Vicenç Ferrer
BARCELONA, 20 set. (EUROPA PRESS) -
La fotògrafa Cristina García Rodero ha submergit el CaixaForum de Barcelona en els "somnis i esperances" de l'Índia rural i ha relatat la quotidianitat de les dones i nens beneficiaris de la Fundació Vicenç Ferrer (FVF) amb l'exposició 'Terra de somnis', ha explicat aquest dimarts en roda de premsa el director de l'entitat, Jordi Folgado Ferrer.
Les 80 instantànies de la mostra, que podrà veure's fins al 8 de gener, busquen també explicar el drama que García Rodero va trobar a la ciutat d'Anantapur, on l'artista ha relatat que va intentar reflectir el que veia de manera que "no ferís les persones fotografiades en la seva desgràcia" i que expliqués la veritat, donant-la a conèixer.
Folgado ha destacat la capacitat evocativa de les fotografies de Rodero i el seu potencial per conscienciar sobre una situació de pobresa extrema i falta de llibertats que ja no és utòpic canviar: "La pobresa i el sofriment no estan per ser entesos, sinó per ser resolts", ha dit citant el seu oncle i fundador, Vicenç Ferrer.
Les instantànies reflecteixen les accions de cooperació que realitza la fundació, com la conscienciació a través del teatre, les ajudes a estudiants, els aliments que fan arribar diàriament a més de 40.000 persones i els centres de nens amb discapacitat, ha subratllat la directora general adjunta de la Fundació Bancària La Caixa, Elisa Durán.
La mostra, recollida en un catàleg i que després anirà al CaixaForum de Madrid, recull la asimetria i la singularitat del món rural de l'Índia i part d'un encàrrec que van fer la FVF i l'Obra Social La Caixa a Rodero, que va ser la primera persona espanyola a entrar en la prestigiosa agència Magnum.
VIOLÈNCIA DE GÈNERE
La fotògrafa ha posat èmfasi en la violència i menyspreu que ha trobat que reben les dones pel fet de ser-ho, que al néixer comporten per a la família "la maledicció del dot", doncs hauran d'estalviar durant tota la vida de la nena per acabar donant-la a ella i al dot a la família del seu futur marit.
"Quan neix una nena no guanyes un fill, perds una filla", ha lamentat, i ha rememorat la impressió que li va provocar veure la tristesa d'una dona a la qual va fotografiar quan acabava de parir una nadó.
Aquesta desigualtat cap a les dones arriba fins a l'extrem que les viudes són culpades i repudiades quan mor el marit, amb la idea que no ho han cuidat bé o són 'gafes', o bé que no es permeten veure les ecografies d'embaràs per evitar avortaments.
Rodero ha destacat que les persones s'obrien a ella quan sabien que venia amb la FVF, a la qual ha alabat pel seu treball en constant expansió, i ha recordat que el major problema que va trobar va ser que tot el món volia ser fotografiat, tapant les finestres i la llum i, si buscava un retrat d'una núvia, abans havia d'immortalitzar nombroses vegades a tota la família.
La fotògrafa --que té premis com el World Press Photo 1993 i la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts el 2005-- va arribar a "colar-se" en vuit casaments, un esdeveniment que ha destacat que marca en gran part la vida de les persones, tot i que hagin anat a la universitat, perquè es tracta d'una tradició molt arrelada.
Folgado ha destacat la necessitat d'inculcar l'esperança a persones de castes baixes que no anaven a anar al col·legi i ara són, per exemple, enginyers i metges, a més d'oferir protecció i un ofici a dones víctimes de violència, i ha agraït el suport social amb el qual compte la tasca iniciada per Vicente Ferrer.
