Actualitzat 02/03/2016 16:18

El CaixaFòrum reflexiona sobre els "gestos iconoclastes" de l'art en una exposició

Fotografía 'Black Madonna' de Vanesa Beercroft en el CaixaForum
VANESA BEERCROFT

   BARCELONA, 2 Març (EUROPA PRESS)

El CaixaFòrum de Barcelona reflexiona sobre els "gestos iconoclastes" de l'art contemporani en una exposició comissariada pel granadí establert fins ara a Barcelona, Carlos Martín, que convida el visitant a pensar sobre el fenomen de destrucció, reaprofitament i manipulació de les imatges.

   Ho ha explicat en presentar l'exposició 'Gestos iconoclastes, imatges heterodoxes', que es podrà veure a partir d'aquest dijous i fins al 5 de juny en el marc del programa 'Comisart. Noves mirades sobre la Col·lecció La Caixa' que vol visibilitzar joves comissaris.

   L'exposició, que té una vintena d'obres de la col·lecció de La Caixa, del Macba i del MNAC, parla sobre el "martiri de les imatges" amb múltiples línies de reflexió que aborden conceptes com l'absència, la identitat i el buit.

   La destrucció d'imatges té una llarga història amb capítols destacats a diversos llocs del món, si bé la iconoclàstia ha anat "prenent vigència" durant els últims anys amb imatges com la de la destrucció de patrimoni de Palmira per part de l'Estat Islàmic i portades de Charlie Hebdo, ha exemplificat el comissari.

   Martín tira del fil d'aquests gestos i mostra els seus rastres en l'art contemporani de la mà d'artistes com Lucio Fontana, Manuel Millares, Pere Portabella, Pedro G. Romero, Valeska Soares, Lucio Fontana, Raymond Hains, Equipo Crónica, Miroslaw Balka i Enzo Cucchi, entre d'altres.

   Més enllà dels 16 artistes representats, les referències esmentades de manera directa o indirecta són dispars i, entre elles figuren Jesucrist, Marcel Ducham, Arthur Rimbaud, Sigmund Freud, Stéphane Mallarmé, Pablo Picasso i Walter Benjamin.

MÀRTIR SENSE CARA I TRETS DE FONS

   L'escultura d'un Sant màrtir del segle XVIII, cedida pel MNAC, al qual se li ha partit la cara es converteix en tota una declaració d'intencions per donar la benvinguda al visitant en un espai aparentment tranquil en què, per als més atents, s'escolten alguns trets de fons.

   "La violència real sobre la imatge hi és", ha destacat el comissari sobre l'escultura inicial, que apareix flanquejada per dues escultures de Valeska Soares que es converteixen en una mena de nínxols sense figura a l'interior.

   Com a "rimes visuals" aquestes escultures de Soares s'intercalen al llarg del recorregut amb altres obres com una imatge de Muzaffar Ali del nínxol d'un dels budes de Banian, després de la seva destrucció: "Com si el gest iconoclasta les hagués fet famoses i valorades", ha subratllat el comissari.

'DECOLLAGE'

   Així, una obra de Fontana que vulnera l'espai sagrat del llenç amb forats perforadors, conviu amb una obra de gran format que Raymond Hains va fer a Barcelona posant en pràctica la tècnica del 'decollage'.

   En un gest de paròdia o homenatge a Donald Judd, l'artista Rodney Graham emula l'artista minimalista en una mena de prestatgeries a les quals dóna especial transcendència amb l'etiquetatge de volums de Sigmund Freud.

   Una pel·lícula de Portabella sobre el robatori de la casa del poeta Federico García Lorca i una cinta de Peñafiel que busca la reacció emocional de l'espectador davant de la destrucció per afusellament d'un ornament floral serveixen com a frontissa d'una exposició en què crida  l'atenció una verge negra i que la directora d'exposicions de la Fundació Bancària La Caixa, Isabel Salgado, ha elogiat especialment.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés