Actualitzat 04/03/2015 16:50

Blanca Portillo encarna una Verge Maria "humana" en un monòleg al Teatre Lliure

La actriz Blanca Portillo en la obra 'El testamento de María'
Foto: JOSEP AZNAR

El cineasta Agustí Villaronga dirigeix el text del dramaturg Colm Tóibín

   BARCELONA, 4 Mar. (EUROPA PRESS) -

   L'actriu Blanca Portillo dóna veu a la versió de la història de Jesús de la Verge Maria amb el monòleg 'El testamento de María' del dramaturg Colm Tóibín (Irlanda, 1955), que "la converteix en ésser humà, reflectint la seva por, la seva ràbia i la seva impotència", ha explicat la protagonista aquest dimecres en la roda de premsa de presentació de l'obra, que acollirà el Teatre Lliure entre el 5 i el 22 de març.

   El cineasta Agustí Villaronga ha dirigit i adaptat un muntatge en el qual Portillo reviu a una Verge Maria i "porta al món real una cosa que pertany a la iconografia universal", donant veu a una versió de la història que no surt als textos, la d'una mare que veu el seu fill tornar convertit en un líder i morir per les seves conviccions.

   El monòleg es va estrenar el 2011 a Dublín i va donar lloc a una novel·la --que després va comptar amb la veu de l'actriu Meryl Streep en el seu format d'audiollibre-- i la versió espanyola va veure la llum a càrrec de l'actual equip en el marc del Festival Grec 2014 de Barcelona.

   Portillo ha recordat, des del respecte per la fe, que els evangelis van ser escrits per persones que no van ser presents, i ha afegit que, tot i ser ficció, "és molt plausible que passés", per a Maria, el que narra l'obra de Tóibín.

VIATGE A LES PROFUNDITATS DEL DOLOR

   El text reconstrueix moments de la vida de Jesús, com els Casaments de Canà --la primera vegada que va veure el seu fill fent un miracle-- o la resurrecció de Llàtzer, i en els sentiments d'impotència de la mare han destacat, també, una gran estranyesa cap a un fill que ha parit però que en alguns moments no la reconeix com a tal.

   L'actriu està acompanyada, en el que ha descrit com "un viatge a les profunditats d'un dolor enorme", de l'escenografia de Frederic Amat, que ha format els decorats com un retaule i ha utilitzat prestatgeries antigues de la botiga de Barcelona Ribes & Casals, el lloc al qual ha explicat que treballadors del món del teatre com ell acostumen a anar a comprar teles.

   "L'escenografia és una obra d'art per si mateixa, però Amat ha aconseguit també que sigui útil, que acompanyi la interpretació", ha assenyalat Portillo.

   L'actriu ha confessat que, abans d'estrenar l'obra, temia que els creients se sentissin ofesos, però s'ha trobat que no ha estat així, i que tot el públic viatja amb ella per les emocions de l'obra.

   També ha descrit que el text planteja una reflexió sobre el fet de morir, i deixar morir els altres per unes idees.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés