Actualitzat 24/05/2016 17:08

Barcelona es reivindica com "ciutat lliure" culturalment als Premis de Poesia Jocs Florals

El poeta Eduard Sanahuja en los Premis Jocs Florals 2016 junto al jurado
EUROPA PRESS

El poeta Eduard Sanahuja recull el premi pel seu poemari 'Teories del no'

BARCELONA, 4 maig (EUROPA PRESS) -

El tinent d'alcalde de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència de Barcelona, Jaume Asens, ha reivindicat aquest dimecres la capital catalana com una "ciutat lliure" culturalment, en l'entrega dels Premis de Poesia Jocs Florals 2016 al poeta Eduard Sanahuja.

"L'última vegada que van ressonar versos poètics al Saló de Cent, un poema va acabar en els jutjats penals", ha lamentat després de la polèmica suscitada per l'entonació d'un parenostre laic a càrrec de la poeta lleidatana Dolors Miquel durant l'entrega dels Premis Ciutat de Barcelona.

"Avui és un bon dia per reivindicar que les mans de la justícia penal no han d'interferir en la poesia i que sol els règims autoritaris determinen les pel·lícules que es poden veure i els versos que es poden recitar", ha afirmat.

Segons Asens --que ha substituït a l'alcaldessa Ada Colau a l'acte--, "la poesia, l'art i la cultura en general no és un artefacte domesticat o fossilitzat", sinó alguna cosa viu, i els crims sobre paper han de ser jutjats pel tribunal de l'estètica, la moral i la política, i no pels penals.

EDUARD SANAHUJA

A l'acte de lliurament, que obre la 32 Setmana de Poesia de Barcelona, Asens ha lliurat un diploma i una flor natural a Sanahuja, que ha llegit versos del premiat poemari 'Teories del no'.

En una glossa sobre la figura de Sanahuja, la secretària dels 'mantenidors' (jurat), Isabel Graña, ha recordat que l'aventura poètica del premiat va començar fa 40 anys, i en aquest període ha aconseguit fer-se més savi i fer les paus amb el "monstre" que el sotjava.

"La mort és --finalment-- acceptada en els versos de Sanahuja per formar part de l'existència", ha dit Graña, que ha recordat que el guardonat ha recollit també els premis Vicent Andrés Estellés i Maria Mercè Marçal de poesia.

El poeta premiat ha entonat un agraïment sincer, i ha recordat que la primera vegada que va trepitjar el Saló de Cent va ser l'any 1985 amb Pasqual Maragall, que ha evocat com un "gran alcalde i gran persona".

Autors dels considerats millors poemes de 2016 --Josep L.Badal, Pau Gener, Gemma Gorga, Maria Antònia Massanet i Irene Tarrés-- han recitat els seus versos a l'acte, que el president dels 'mantenidors' Antoni Vidal, ha destacat la vitalitat de la poesia feta en català actualment.

"El nivell de la nostra poesia no té res a envejar al de les principals llengües del món", ha subratllat, i ha advertit del risc que aquesta riquesa corri perill si un eventual estat català declina el seu paper de suport i cohesió a les diferents varietats del domini lingüístic.

Segons Vidal, la poesia és una "celebració de la paraula que conté tot el secret del cor de l'home i la infinitud de l'univers" dins d'un espai de llibertat i resistència.

"OBRA COMPACTA, DURA I MOLT TREBALLADA"

Ha exalçat el poemari de Sanahuja com una "obra compacta, dura i molt treballada", que té una estructura minuciosa i un entramat filosòfic, estètic i moral que part de conceptes antagònics: l'afirmació i la negació.

Ha destacat especialment la "vella capacitat de Sanahuja de conjurar les veus dels grans mestres per donar força al seu discurs literari", que ha considerat orfebreria i una demostració que la postmodernitat no té perquè topar amb la tradició.

RAMON LLULL "SENSE PHOTOSHOP"

En la cerimònia de lliurament, que ha començat amb la interpretació del 'Himne del Rei Joan I', a càrrec del quintet de vent Barna Brass Quintet, Stefano Cingolani ha dedicat un parlament al pensador Ramon Llull, al qual ha volgut homenatjar sense passar pel "filtre del photoshop".

Ha comparat a Llull amb la figura de Ramon Muntaner, i ha destacat que cap dels dos tenien la literatura com finalitat, sinó que aquesta era un vehicle de comunicació de la veritat, i una "veritat que creien absoluta".

"Llull tenia una ploma poc refinada" per sumar quants més públics millor a la seva causa d'apostolat catòlic, si bé era millor poeta que Muntaner, al qual s'ha referit com un gran prosista, en contrast amb Llull que, segons la seva opinió, no passaria de l'aprovat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés