"Tot novel·lista és un lladre. Roben mirades, colors d'ulls, aires", diu
BARCELONA, 16 gen. (EUROPA PRESS) -
L'autor irlandès John Banville, Premi Príncep d'Astúries de les Lletres 2014, ha retratat el seu personatge més "monstruós" a 'La guitarra blava' (Alfaguara/Bromera), una novel·la sobre l'egoisme de l'amor.
En una entrevista d'Europa Press, l'autor ha assegurat que el protagonista, Oliver Orme, és el seu petit monstre: "No crec que sigui capaç de crear-ne un de nou", i ha afirmat que l'únic que el salva és el seu sentit de l'humor, del ridícul i que es riu de si mateix.
Orme, casat amb Gloria, té la jove Polly, dona del seu amic Marcus, en un quadre amorós que el portarà a refugiar-se temporalment a casa de la seva infància, i que serà un viatge dins ell mateix a la recerca de redempció.
Oliver, que viu atrapat entre la realitat i la seva pròpia representació i "no entén res", és un narcisista perquè és un home: "Els homes no creixem mai, som incapaços i anem pel món vagant com nadons de talla gran buscant sempre les nostres mares i l'escalfor dels seus pits", afirma l'autor.
Sobre la gènesi de la història, ha explicat: "Em recordo ja al mig del projecte, tot i que sé que vaig començar amb uns personatges", i ha dit que té el costum de no acabar mai una novel·la sense tenir-ne una altra al cap, per evitar el pànic del buit.
Aquest projecte, que li ha costat exactament tres anys menys tres dies d'escriure, l'ha intercalat amb altres novel·les: les de gènere negre, que escriu amb el seu alter ego Benjamin Black: "Odio l'estiu. El mato escrivint novel·les com a Benjamin".
"Crec que tot amor és amor a un mateix, un amor egoista", ha dit l'autor, que ha ironitzat sobre els primers estadis, en què tot està a flor de pell, una tensió i actitud que queden indesitjables per a tota la vida.
Un tema comú per a Banville, el passat i la seva recreació, tornen en aquesta novel·la tot i que sense la pretensió de comprendre-ho: "Sempre m'ha fascinat per què el passat, que una vegada ha estat present, és tan important i per què té tanta lluminositat i brillantor".
Oliver també és un cleptòman, de petits objectes i d'altres vides, un tema sobre el qual l'autor sentia curiositat especialment per l'eròtica de robar algun objecte, "fred, que està deixat de la mà de Déu, fred, i que en agafar-ho amb la mà cobra escalfor".
"Tot artista, especialment el novel·lista, és un lladre. Es passen la vida robant mirades, colors d'ulls, aires... I al final en fan una barreja, un 'frankenstein' que acaba sent la novel·la", ha assegurat Banville.
La novel·la és una comèdia perquè el seu personatge viu en una espècie d'infern inventat per ell mateix: "Sempre he pensat que les rialles dels condemnats és la que més es deixa sentir de totes. No t'imagines gent rient al cel".
L'autor, també guanyador del prestigiós Premi Franz Kafka el 2011 i el Premi Booker el 2005, ha assegurat que sempre veu les seves novel·les com un fracàs: "En una jardinera la gent hi veu les flors, però per sota estan destrossades, amb fulles músties, i així és com es veuen a si mateixes".
L'autor, que escriu a mà quan és Banville --per ajustar la resistència de ploma a la velocitat de la trama-- i a màquina quan és Black --perquè necessita velocitat--, té entre els seus pròxims projectes una complexa història de misteri ambientada a la Praga de 1600 --com a Black-- i una "possible seqüela 'Retrat d'una dama', de Henry James" --com a Banville.
