Creu que el papa dóna esperances quan l'Església estava "en un bany maría sense entusiasme"
BARCELONA, 11 Nov. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor Lluís Busquets i Grabulosa ha publicat l'assaig 'Heretges, perseguits i excomunicats. La cara oculta de la història de l'Església' (Proa), on analitza què, qui i com ha anat establint els criteris de l'ortodòxia eclesial durant la Història, i què, qui i com ha sucumbit enfront d'això.
L'autor ha explicat a Europa Press que trobava a faltar en la bibliografia catalana i de tot Espanya una història de l'Església "des de la perspectiva dels marginats, global, crítica i panoràmica", i que ell adreça ara a qualsevol lector.
Aquest panorama cronològic va des de les primeres comunitats cristianes i la formació del cànon --llista de llibres bíblics del Nou Testament-- fins a l'encíclica de l'actual papa "Laudato si", "passant per alguns concilis vergonyosos i les revolucions protestant i francesa" --arriba a considerar que la francesa ha estat "més evangèlica que l'Església del moment"--.
Busquets --creient-- pretén "recuperar les veritats excloses", però sense sensacionalisme, diu; no busca polaritzar proclamant que tot heretge és 'el bo' i qui el condemna és 'el dolent', sinó que vol rescatar els condemnats com a heretges, sectaris, renegats, cismàtics, descartats, anatemitzats, perseguits i excomunicats.
"LA VERITAT ÉS FEBLE"
També considera que "la veritat és feble, i que cal entendre la unitat de l'Església en la seva diversitat", com ve a dir alhora el llarg epíleg del teòleg José Ignacio González Faus, que afirma que una història de l'Església des de l'interès pels derrotats o exclosos d'ella és pel seu compte un afany del tot eclesial, en les seves pròpies paraules.
Amb tot, l'autor --que constata com a xacres de l'Església les croades, l'esclavisme colonitzador, el tràfic de negres, la seva posició antiliberal i antimodernista en el segle XIX, les tensions entre l'Església centralista i la perifèrica en temps de la II República i en la passada transició democràtica-- conclou que, en 20 segles de tensions, heretgies, persecucions, excomunions i condemnes, "el Sant Alè sempre en acció de Déu ha salvat la barca de Pedro de vents huracanats i naufragis".
Pel que fa al segle XXI, interpreta que el papa Francesc dóna al món signes d'esperança "just quan l'Església estava immersa en una mena de bany maria sense entusiasme", i destaca la seva encíclica "Laudato si", perquè aborda l'ecologia de manera integral, i perquè --segons les seves paraules-- està escrita de baix a dalt i no buidant de dalt a baix veritats que alguns creuen existir com a dipòsit de fe.
El llibre --que va tenir el seu origen en un curs dictat en Cristianisme i Justícia-- està concebut com a assaig per a tota mena de lectors, però també com a obra de referència i consulta, per la qual cosa intercala 112 quadres sinòptics i acaba amb un índex onomàstic que summa una trentena de pàgines de les gairebé 600.
Busquets (Olot 1947) és llicenciat en Teologia (Pontifícia Universitat Gregoriana), Filosofia, Filologia Espanyola, Catalana i Periodisme, doctor en Filologia Catalana i Espanyola, i ha alternat docència, periodisme i escriptura.
A l'últim decenni ha publicat assajos de caràcter religiós com 'Última notícia de Jesús el Natzarè' (2006, també en castellà), 'Els evangelis secrets de Maria i de la Magdalena' (2009, també en castellà), 'Carta al papa' (2010) i 'Jesús era un heretge' (2014), sense oblidar la novel·la --'La mirada de l'auriga' (2014)--.
