En total, per ordre de Hitler es van confiscar gairebé 20.000 obres de prop de 1.400 artistes
MUNICH, 17 jul. (DPA/EP) -
Obres d'artistes com Paul Klee, Vasili Kandinsky, Emil Nolde o Ernst Ludwig Kirchner van centrar fa 80 anys l'"Exhibició d'art degenerat" amb la qual el dictador nazi Adolf Hitler volia mostrar als alemanys el que ell considerava producte de jueus i bolxevics i que havia de ser eliminat.
Per a la mostra, que es va poder veure el 19 de juliol del 1937 a Munic, els nazis van confiscar més de 600 quadres dels museus alemanys. Sota el qualificatiu de "degenerat", van difamar el cubisme, l'expressionisme, el dadaisme, la nova objectivitat ("Neue Sachlichkeit"), tot allò que segons Hitler no podia entendre's per si sol i que contravenia els principis del nacionalsocialisme o que havia estat realitzat per algun jueu per la qual cosa havia de ser retirat de l'exposició pública.
L'exposició de Munic va marcar un punt decisiu en la política d'art dels nazis. A partir d'agost del 1937 les existències de pintures modernes dels museus del país van ser saquejades gairebé per complet.
En total, es van confiscar gairebé 20.000 obres de prop de 1.400 artistes de més de 100 museus i exposicions. Els quadres van ser venuts, subhastats o destruïts. Tot allò que al dictador nazi li semblava sense valor va ser cremat el 1939 a Berlín. Les conseqüències d'aquesta sagnia encara segueixen vigents.
MOSTRA DE RECORD
Vuit dècades després del robatori d'art estatal, el quadre de gran format "Tres banyistes" (1913) d'Ernst Ludwig Kirchner va tornar a Düsseldorf, encara que només de visita. L'obra confiscada de la col·lecció del Museu d'Art de Düsseldorf (Museum Kunstpalast) va arribar el 1940 a Nova York i el 1984 va ser venuda a un museu en Sidney. Ara realitzarà una breu parada a la ciutat de l'oest d'Alemanya com a part d'una mostra en record dels actes perpetrats el 1937.
Després de la guerra, els museus van intentar compensar les seves enormes pèrdues a través de noves compres per així "tancar els forats", declara Kathrin Dubois, del Museu d'Art de Düsseldorf. D'aquesta manera, en la col·lecció actual es pot veure el quadre de Kirchner "Sortida de la lluna en Fehmarn" (1914). L'obra, confiscada a Wiesbaden el 1937, va ser adquirida el 1955 per l'associació del museu alemany, encara que segueix sense estar clara la procedència.
En total es van confiscar a Düsseldorf més de mil obres d'art. Però en altres llocs l'espoliació va ser encara major, com a Berlín o a Essen, on els nazis van confiscar de prop de 1.400 quadres del Museu Folkwang.
El descobriment fa quatre anys de la gran col·lecció d'art de l'ancià Cornelius Gurlitt, que guardava en el seu habitatge més de 1.250 obres d'artistes de primer ordre com Henri Matisse, Pablo Picasso, Pierre-Auguste Renoir o Claude Monet, va fer que sortissin a la llum nombroses de les obres espoliades pels nazis el 1937 i va portar els museus alemanys a analitzar si alguna d'aquestes havien estat en les seves col·leccions.
L'home havia heretat la col·lecció del seu pare, Hilderbrand Gurlitt, un marxant d'art al qual el règim nazi d'Hitler va encarregar apropiar-se de l'anomenat "art degenerat" i de confiscar pintures a famílies jueves per després vendre-les a canvi de divises a l'estranger.
Només el Museu Wallraf-Richartz de Colònia va poder identificar sis obres de la seva antiga col·lecció, entre les quals hi havia treballs d'Heinrich Campendonk, Otto Mueller i Otto Dix. Aproximadament prop de 500 quadres, aquarel·les i dibuixos van ser extrets del museu de Colònia.
No obstant això, és complicat que les obres tornin a les col·leccions dels museus alemanys: els nazis van legalitzar el saqueig el 1938 amb una llei que ni els aliats ni la República Federal Alemanya van anul·lar després de la guerra, per la qual cosa segueix vigent avui dia.
