La novel·la està protagonitzada per un home que vol morir i una dona que vol viure
BARCELONA, 7 gen. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor barceloní Víctor del Árbol, que aquest dimecres va guanyar el 72 Premi Nadal de Novel·la d'Ediciones Destino amb la història 'La víspera de casi todo', assegura: "Moltes vegades la vida t'obre els ulls però tu els vols tancar. És una forma de vida: l'oblit voluntari".
En roda de premsa després de la tradicional vetllada literària a l'Hotel Palace de Barcelona, l'autor es va referir així al títol amb el qual va presentar la novel·la al concurs --'Cruce de olvidos'--, que està molt vinculat a l'argument.
La novel·la --que es publicarà el 9 de febrer, i després en català-- transcorre durant una nit entre la Corunya i un petit poble de la Costa da Morte, i està protagonitzada per un home que vol morir i una dona que vol viure.
La història intenta recuperar als seus diferents episodis com cadascun dels personatges ha arribat a aquesta situació i per què, situant-se al punt "quan encara no ha passat res però està a punt".
Les pàgines estan plenes de personatges de la societat gallega --que ell coneix molt bé-- que "no són capaços de deixar enrere el seu passat", vivint en un present en el qual l'únic moviment que fan és sumar hores, acumular dies, esperant un canvi que no arriba i queixant-se; una societat tancada en un ambient molt dens.
UN EXTRATERRESTRE A UN ZOOLÒGIC
En aquest poble inventat arriba una persona, "mundana, amb cultura, guapa, de 44 anys, procedent de Màlaga i que ha viatjat molt", que decideix canviar de població i que cau al poble com un extraterrestre que aterra a un zoològic.
L'autor va considerar que a vegades hi ha un clic a la vida: "Apareix una persona que ens canvia els plantejaments i és capaç de moure les nostres conviccions vivint una vida que descobrim que no érem capaços de viure".
"Crec que la meva novel·la segueix a la línia de barrejar gèneres, buscant veu narrativa pròpia on el lector es pugui identificar", va explicar el guanyador, que va avisar que l'obra conté el dolor present a les seves novel·les anteriors.
A més va advertir que també conté pinzellades sobre la contradicció humana, i "la pregunta de què som i què volem ser", i, tot i això, no hi ha tanta memòria històrica, tot i que va recordar que és el mateix escriptor i que el seu llibre té la mateixa força.
MEMÒRIES PERIODÍSTIQUES
Lluís Foix, guanyador del Premi Josep Pla amb la novel·la 'Aquella porta giratòria' --que es publicarà el 3 de febrer--, va començar justificant el títol i va dir que aquesta obra és la segona part de les seves primeres memòries 'La marinada sempre arriba' però amb un nou paisatge humà.
El guanyador va recordar sobre els seus anys de trajectòria periodística que "hi havia gent molt culta, que escrivia molt bé, la manera de treballar d'aquell temps i, sobretot personatges", i va comentar que el periodista de l'actualitat està davant d'una pantalla i no s'aixeca, no es fa preguntes.
Va prosseguir dient que hi havia tipus molt singulars, també ara, però ara la relació és amb un ordinador, i va afegir que abans es llegia molt més i que ara no és tan necessari perquè tot és a Internet: "El periodista no necessita saber tantes coses, però sí relacionar el que sap".
"He viscut les misèries i les grandeses" d'aquest mitjà de comunicació, va confessar, i va recordar com de bé s'ho passava exercint de periodista, i fins i tot va dir que ho tornaria a fer pagant.
