MADRID, 22 Març (EUROPA PRESS) -
El director Álex de la Iglesia estrena aquest divendres 'El Bar', la seva nova pel·lícula en la qual explora els límits del terror en un espai tancat i amb la qual aborda el problema del terrorisme, que "ensenya la fragilitat del benestar" en la societat actual.
"Ara en qualsevol moment un camió pot entrar a sac en un lloc del carrer i morir gent, el terrorisme ens ensenya aquesta realitat, la fragilitat del benestar. La proximitat d'aquesta mort que evitem, aquest pensament de 'la mort és això que els passa als altres'", ha comentat en una entrevista amb Europa Press el cineasta.
En 'El Bar', Álex de la Iglesia torna a comptar amb alguns dels seus rostres habituals com Terele Pávez o Mario Casas, acompanyats d'un repartiment coral amb Blanca Suárez, Carmen Machi, Secun de la Rosa, Jaime Ordóñez, Joaquín Climent o Alejandro Awada, entre d'altres. Inspirat en el mític bar madrileny 'El palentino', la història comença quan en un dia normal, els clients habituals de l'establiment no poden sortir a causa d'un aparent atac terrorista.
"La meva idea era explicar les coses de manera plana i col·loquial, fugint d'allò pretensiós, perquè l'espectador s'adonés que l'infern pot estar en un bar de barri a les deu del matí un dia assolellat", ha apuntat, després de recordar que els "culpables" d'aquest infern no són ni el terrorisme ni la crisi. "Un s'enganya a si mateix, però la por ens mostra qui som realment: jo sóc el terror", ha criticat.
Pávez, que dóna vida a una propietària una mica primmirada amb els seus clients, parla del reflex d'"una psicosi" en una societat que "viu coses de fantasia". "És molt tremend posar la televisió i trobar-se amb gent cada vegada menys simpàtica i que estan tement que els treguin alguna cosa. La por et fa veure tothom sospitós", ha lamentat l'actriu.
LA POR I L'HUMOR NEGRE
Precisament, la televisió ocupa una part important de la pel·lícula, la informació de la qual en ocasions "genera desconcert". "La pel·lícula dóna moltes respostes a preguntes que ens hem fet, especialment d'aquestes coses que no han ocorregut i ens fan creure que sí o, al contrari, s'han tapat", ha explicat Machi, que dóna vida a una ludópata asocial.
L'humor negre torna a estar present en el llargmetratge, marca habitual del cineasta basc. "De vegades t'estàs rient però penses, mare meva... està bé per descansar i que serveixi de via de fuita", ha apuntat Pávez.
DOS MESOS DE RODATGE 'TENS'
Dotze hores tancats en un decorat, tots els dies durant dotze mesos, va suposar portar aquesta tensió també al plató. "La història parla del límit que l'ésser humà pot suportar i col·locar-se en aquest lloc és complicat. Com a actors, també hem estat al límit", ha reconegut Blanca Suárez. De la Iglesia ha afirmat fins i tot amb humor que "el clima del rodatge s'assemblava al que es veu en la pel·lícula".
Malgrat estar inspirat en 'El Palentino', el rodatge en aquest local va ser "tècnicament impossible" i es va haver d'optar per un decorat amb peces que poguessin moure's. "'El Palentino' és un local arquetip, molt lleig i molt desagradable, però alhora molt confortable. Al mi m'agrada que demanis un cafè o una porra i ningú vulgui agradar ni busqui ser el teu amic", ha conclòs.
