BARCELONA, 16 nov. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor italià Alessandro Baricco novel·la en 'La mujer joven' (Anagrama) el "buit de l'espera" d'una noia que torna de l'Argentina a Itàlia per casar-se amb el fill d'una família benestant del qual no se sap quan tornarà d'un viatge de negocis, ha explicat en roda de premsa aquest dimecres.
"El llibre podria llegir-se com quatre peces teatrals" en relació amb els quatre personatges de la família --pare, mare, filla i oncle--, que ha equiparat amb personatges mitològics als quals no ha batejat amb noms, sinó que els identifica amb el seu estatus familiar en una faula sense noms ni arquetips.
"És una novel·la que he escrit amb molta felicitat, tot i que té parts dramàtiques i tristes. He fet això que no he fet mai i no tornaré a fer", ha subratllat l'autor de 'Seda', que bolca diferents escenes eròtiques en el llibre ambientat en una vila italiana de principis del segle XX.
'La mujer joven' ha estat valorada per la crítica com una obra difícil per la complexitat de l'estructura, si bé Baricco ha remarcat que és un "llibre molt animal, que fa moviments molt físics i instintius que no són normals i obvis, sinó molt naturals".
"Quan entres a l'obra comences a patinar com sobre el gel i pots reaccionar de dues formes: rigidesa --llavors trobaràs el llibre complicat-- però si et deixes anar com un nen comences a patinar", ha advertit.
Baricco considera 'La mujer joven' un dels seus llibres més fàcils de recórrer: parteix de la tornada de la jove a l'Argentina en la data acordada, i quan arriba a casa de la família el nuvi amb el qual havia de casar-se està fora de viatge de negocis i ningú sap quan tornarà.
"INICIACIÓ A LA VIDA"
Llavors comença l'espera com una pàgina en blanc en la qual ell situa quatre punts que la noia uneix conformant una figura geomètrica sobre la qual descansa l'estructura de la història: "De cadascun dels quatre personatges rep una iniciació a la vida".
"Això passa amb una cosa física i corpòria, perquè tot el que la noia aprèn ho aprèn amb el cos i es converteix en una dona molt diferent", ha explicat.
"Per als homes, les dones són un continent sense explorar. De tant en tant intentem entendre alguna cosa", ha defensat Baricco sobre l'exploració que ofereix de la dona.
El pare apareix afanyat a mantenir en ordre un món amb tendència al caos i a la hipèrbole, malgrat la fragilitat del seu cor, mentre que la mare --d'exuberant bellesa-- està a l'origen de bogeries i bancarrotes.
La filla manté en secret la pròpia espera, malgrat una discapacitat que augmenta la voluntat de gaudir de l'existència, i l'oncle es troba sumit en un somni del qual només desperta per a activitats quotidianes i per donar consells.
