"El que em dóna el meu gos no m'ho dóna ningú", diu l'autor
BARCELONA, 30 gen. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor Alejandro Palomas reivindica les segones oportunitats en la novel·la 'Un gos' (Destino/Columna), una història de família amb els personatges de la seva anterior obra, 'Una mare', ha explicat l'escriptor en una entrevista d'Europa Press.
La novel·la és un relat explosiu en què Amalia i els seus fills es reuneixen a casa seva per berenar amb una convidada molt especial que ha pogut conèixer per primera vegada la família al complet, i també el seu gos, R.
Un dels grans temes de la novel·la són les segones oportunitats: "He tardat molts anys a ser prou generós amb mi. Jo era molt intolerant amb mi i amb els altres, i això deixa relacions cataclísmiques i aprens de l'error".
L'autor ha assegurat que ha après a fallar i a riure de si mateix: "He vist que és guaridor i m'agrada compartir-ho. M'agrada molt que es comparteixi".
Un altre dels grans temes de la seva novel·la és l'enamorament, del qual parla en termes d'energia: "És el que més m'interessa perquè l'amor a queixalades no és el que millor sé tocar ni en la novel·la ni en la meva vida".
També realça "la tendresa, saber abraçar, demanar abraçar i demanar que t'estimin", i també per les segones oportunitats en l'amor.
"ENGANXAT" ALS PERSONATGES
Palomas ha explicat que ha partit dels personatges de la seva novel·la 'Una mare': "Em vaig quedar molt enganxat a ells i entenia que allò no havia fet res més que començar".
"Se m'ha passat crear un conjunt de peces de trencaclosques que expliquessin cada moment d'aquest novel·la, sense ordre", ha relatat l'autor, que defensa que no es tracta d'una segona part, sinó simplement de peces desordenades.
"Per la meva manera d'escriure necessitava un element aglutinador, que és el gos, que conec de primera mà", ha dit l'escriptor, que té en aquest personatge un desencadenant que provoca una urgència a tota la família, a la qual ningú pot negar-se.
Com a font d'inspiració d'aquest personatge té el seu gos de 12 anys, molt semblant al de la novel·la, amb qui viu sol: "És el meu mirall constant. El que em dóna el meu gos no m'ho dóna ningú", ha dit Palomas sobre el seu Golden Retriever.
Tot i això, Palomas no considera que aquesta novel·la sigui un homenatge al millor amic de l'home, com 'Una mare' tampoc ho era a la figura materna: "Era el retrat de la mare que m'hagués agradat ser si hagués pogut ser mare, i en aquesta és el gos que m'hagués agradat ser si hagués estat gos".
L'autor considera més aviat que es tracta del retrat d'una quarta part de la població que viu amb un gos: "Moltes persones es tracten entre ells pitjor del que moltes tracten els seus gossos".
"Sé què és un gos i una persona, i no em crea cap barrera en el trànsit d'emocions. Tracta bé les meves plantes, tot i que hi hagi una resposta 'X': aquesta resposta és que les veig estupendes", ha assegurat l'escriptor.
